4t Congrés de Tipografia festival del humor amb Claude Mediavilla

Increïble tarda d'humor (i savoir faire!) la que vam passar amb l'excel·lent conferència de Claude Mediavilla qui, a més de mostrar-nos en imatges la seva trajectòria com a cal·lígraf, ens va obsequiar amb la seves opinions personals. Segons vaig interpretar, en Mediavilla, "respecta" més els professionals que "fan" per sobre dels que només es dediquen a "l'estudi o la contemplació". O sigui, per ell té més mèrit un cal·lígraf o un tipògraf, en el cas que ens ocupa, i aquests estarien en un estatus superior als, per exemple, historiadors o persones que es dediquen a teoritzar sobre l'objecte d'estudi. En la meva opinió això ja era un primer mastegot a Mosley. Però per si això no era suficient em va semblar que les discrepàncies amb aquest sobre l'origen de la lletra anglesa es van rubricar amb una majestuosa botifarra. Potser vaig errada, però això és el que vaig percebre. El mantra "Paga haceg eso hay que estudiag muxio" ressonarà en els caps dels assistents durant dècades...

4t Congrés de TipografiaJames Mosley

Tenia moltes ganes d'assistir a la conferència d'aquest bibliotecari reconvertit a historiador de la tipografia, conferenciant i professor universitari, en James Mosley. Com que desgraciadament els meus coneixements de la llengua anglesa són bàsics, a les conferències que són en aquest idioma acostumo a agafar aquell aparell que et permet escoltar al traductor (segurament deu tenir un nom específic que, també, desconec). A València hi han un parell de dones encarregades de la traducció: habitualment la primera part de la conferència, la primera mitja hora, l'acostuma a fer una traductora estrangera, possiblement anglesa, i a partir de mitja part agafa el relleu una traductora espanyola. No entenc quin és el motiu però amb la primera traductora em costa molt seguir el fil mentre que amb la segona se'm fa molt més fluït. Crec que la primera gairebé tradueix paraula per paraula mentre que la segona fa més de frase en frase: escolta, i, un cop agafa la idea, la transmet en castellà. És un fenomen curiós!

No sé qui en té la culpa: les traductores, el programador que va decidir posar Mosley en hora de migdiada, el mateix Mosley que potser es va fer un pèl massa feixuc o potser jo mateixa que no estava gaire concentrada tot i la motivació, però la realitat és que em vaig perdre gairebé tot el contingut de la conferència sense arribar a dormir-me en cap moment... recordo imatges, recordo fragments però tinc la sensació que alguna cosa important em vaig perdre veient després les rèpliques dels conferenciants que van tenir el seu torn després...

4t Congrés de TipografiaRicardo Rousselot

Les diferències entre assistir a una conferència d'aquest cal·lígraf especialitzat en imatge corporativa i disseny d'envasos i veure la seva pàgina web són ben poques. Definitivament hi ha persones que no aporten més enllà de la seva pròpia feina -que en aquest cas ja és moltíssim- però això fa que les seves ponències siguin una successió de diapositives acompanyada de frases vàcues tipus "éste lo hice yo", "éste también lo hice yo"... Sense voler desmerèixer la trajectòria d'aquest professional, penso que les seves qualitats com a conferenciant són escasses. Possiblement seria més interessant construir una gran caixa de cristall on ficar-lo per veure com fa el que millor sap fer: dibuixar lletres.

4t Congrés de TipografiaAle Paul inicia la polèmica...

... entre alguns assistents. Personalment en cap moment vaig percebre un to ofensiu respecte algunes de les consideracions d'aquest ponent, però alguns companys de Congrés, amb qui comentes que t'ha semblat la conferència, només van veure un fatxenda. Com és possible que una mateixa persona generi percepcions tan oposades?

És cert que el tipògraf va transmetre una certa desil·lusió en veure que la seva feina era utilitzada de manera poc resolutiva (en alguns moments, tot i que ell no va utilitzar aquesta paraula, podríem dir que li semblava xarona) però també és cert que el seu missatge era precisament que ell mateix estava aprenent a acceptar el fet que el disseny de tipografies comporta que terceres persones acaben utilitzant la teva creació com creuen convenient i que és impossible controlar aquest fet. No em va semblar una persona pretentiosa, sí sincera i potser desafortunat en algun dels seus comentaris (el cas del tatuatge va fer bullir la sang a algun dels assistents!).

Els que no hi van ser i no el van sentir potser podran fer una valoració més justa de la seva feina visitant Sudtipos.

4t Congrés de Tipografiael perfecte orador!

A José Ramón Penela el vaig descobrir al primer Congrés de Tipografia, fa 8 anys, en una ponència conjunta amb Dimas Garcia. Coneguts per ser els autors d'una web espanyola sobre tipografia: Unos Tipos Duros, avui un referent imprescindible . No recordo cap detall d'aquella exposició oral, a on ens van parlar de la Fundició Tipogràfica Richard Gans, però sí la recordo fluïda i simpàtica.... al final fins i tot ens van regalar un tipus als assistents, que segur que tots guardem amb mim com si fos una joia.

Al segon Congrés l'any 2006, el José Ramón Penela, a partir d'ara Ramón, ens va fer partícips de les seves aventures d'explorador al districte de Hammersmith a Londres i amb el títol "Upper Mall: El callejón de los milagros" no es va conformar amb parlar-nos de la Kelmscott Press... En un temps record, va superar l'enginy d'Emmet Brown, i, sense De Lorean, vam aterrar al S. XVIII. Va ser fàcil convertir-se en un espectador més de la conferència d'Emery Walker del 15 de novembre de 1888, entusiasmar-nos tant com ho va fer un altre dels assistents -William Morris- i llegir esmorzant un té la crònica de l'éxit de la conferència al Pall Mall Gazette signada per Oscar Wilde.

L'any 2008 no vaig poder assistir al Congrés però n'estic convençuda que la seva aportació sobre Baskerville va ser una mostra més de la seva capacitat de comunicació. El títol de la ponència és ben suggerent: "El hombre que quiso dejar ciegos a sus compatriotas"!

La veritat és que aquest 2010 anava a València tenint molt clara la data i hora del seu "bolo". Penela és garantia de bona conferència. I és que és igual el que expliqui aquest home. Aquest any ens ha sorprès amb una aportació pràctica, molt concreta sobre algunes de les possibilitats d'Indesign a l'hora de treballar amb paràgrafs... Però més enllà de les possibilitats del P&J ens arriba la seva il·lusió, humor, passió i compromís.

4t Congrés de Tipografia: Mariscal

Encarregat de la conferència inaugural, Xavier Mariscal va aprofitar l'obertura del 4t Congrés de Tipografia per presentar Chico y Rita la pel·lícula d'animació que s'estrenarà a la tardor i dirigida per Fernando Trueba, Tono Errando i el propi Mariscal. A més de contagiar-nos les ganes de veure aquesta història d'amor i aventures, animada amb música de Bebo Valdés, l'artista i dissenyador valencià va transmetre algunes idees importants sobre el procés de treball: la importància de saber delegar, del treball en equip, l'ús de la gravació en vídeo per després treballar les il·lustracions simplificant al màxim... i vam poder veure, en exclusiva, un avenç d'aquest interessant projecte cinematogràfic. Ja sé que m'autoregalaré pel meu aniversari al novembre! I a més del film i el procés de treball, Mariscal, es va despullar emocionalment davant l'auditori en algun moment de la seva conferència... em quedo amb la seva frase "¿Hay vida antes de la muerte?" Magistral.

Processing, pendent per l'estiu!

Processing és una aplicació de codi obert que és pot descarregar de manera gratuïta a la web processing.org. Aquest programa permet treballar amb imatge i so, realitzant animacions i freqüentment és utilitzat per artistes i dissenyadors com a alternativa als programes tradicionals de pagament. Per aprendre més es pot consultar aquest tutorial en castellà amb nombrosos exemples pràctics.

Més feina per l'estiu!

Magnum doble chocolate!

Avui és una tarda especial ja que m'he menjat el primer "Magnum doble chocolate" del 2010, el meu gelat preferit des de fa ja uns quants anys. Navegant per trobar una foto d'acompanyament al text, he trobat aquesta carta Frigo i m'he transportat als temps en que el meu gelat preferit era el "Popeye de limón" amb el seu mític preu: 25 pessetes...

El Magnum d'avui ha costat 1,60 €, o sigui, 266 pessetes (per poder comparar com cal!). Mitjançant la carta he descobert el Fotolog Malditos 80 i m'he trobat amb una interessant reflexió sobre la carta de gelats Frigo de l'època.

Imatge Grec 2010

Després d'un 2009 colorista i flaire pseudo-psicodèlic arriba el Grec 2010 amb un logotip senzill i minimalista obra de l'artista Frederic Amat, a on es pot percebre la influència d'Antoni Tàpies, un dels referents artístics d'Amat.

Projeccions

Que, en les seves accions i manera de procedir, dóna importància a les coses. Que no obra sense reflexió o coneixement, a la lleugera, per riure-se’n o tractant d’enganyar. Del temps present o dels temps pròxims al present. Poc animós, no gens agosarat, per una manca de confiança en si mateix. Estirat o tibat fins a la rigidesa. Enrarit, difícil, poc agradable o amistós. Interessat en el món exterior i inclinat a comunicar-se amb els altres. Sense afectació. No segur, mancat de seguretat.

Target lonchafinista

Llegia ahir, en un conegut fòrum d'humor i economia, l'opinió d'un participant sobre la nova campanya de Carrefour, segons ell, tot un encert en temps de crisi. Indutablement l'agència encarregada ha sabut percebre la tendència lonchafinista que està adoptant/haurà d'adoptar gran part de la població davant aquesta crisi sense final. Els, de moment, 3 anuncis, no són res de l'altre món, però aquesta crida al retorn al sentit comú sembla estar agradant a molta gent.

Community Manager

Avui Porta22 organitzava una xerrada sobre una nova ocupació: el community manager. L'encarregada de la xerrada ha estat la Cristina García Rodríguez, manager community marketing de la xarxa professional Xing. Després de fer una breu introducció als conceptes bàsics per situar els assistents amb coneixements zero, ha articulat un discurs molt pràctic a on hem pogut descobrir què és això del "community manager": característiques formatives, professionals i personals desitjables, tasques que realitza un professional en el seu dia a dia, diferents ofertes de feina reals... Potser el més interessant per mi ha estat descobrir que existeix AERCO (Asociación Española de Responsables de COmunidad) que vindria a ser com el "col·legi oficial" dels Community Manager. Està clar que els que s'hi dediquen veuen en el community manager un professional imprescindible, però crec que, amb la situació actual, serà complicat que les empreses apostin per aquesta figura professionalitzada i és possible que, més aviat, alguns administratius acabin duplicant funcions (que no sou) i convertint-se en pseudo-community managers.

Opció Diamant

Fa uns dies rebia aquesta recomanació! Opció Diamant és una escola taller de formació no reglada per aprendre a fer patrons, calçat i complements. Emplaçada al barri de Gràcia, al carrer de l'Or número 6, Opció Diamant utilitza la metodologia individualitzada per l'adquisició de destreses i coneixements.

Joan Furriols al Tecla Sala

4M joguines i ciència

Cada cop és més habitual trobar "joguines" o productes adreçats al públic infantil que també poden ser objecte del desig d'adults. Formfalt és un exemple de joguina+art i 4M ofereix, entre altres, el tàndem joguina+ciència.

Encara no he comprat cap però sense dubte començaria pel Praxinoscopi animat, Il·lussions òptiques i la Càmera fotogràfica. El preu dels kits és molt assequible i els podem trobar fàcilment a la planta -1 de l'Abacus d'Urquinaona o a la botiga online (Praxinoscopi animat, Càmera fotogràfica).

Millora la teva comunicació

Vinc d'assistir a una Càpsula (miniformació de 3 hores de durada) que s'emmarca dins el programa Activa't per l'Ocupació que es realitza a l'edifici Porta 22 i que s'ubica dins l'edifici de Barcelona Activa a prop de Plaça les Glòries, a on es realitzen activitats relacionades amb l'ocupació i l'empresa.

El tècnic formatiu encarregat d'impartir la càpsula, a més de donar-nos eines i deures per millorar les nostres habilitats comunicatives i fer-nos experimentar mitjançant dinàmiques els postulats teòrics, ens ha recomanat alguns autors i llibres que ens aniran molt bé per profunditzar en el tema. Jo no he llegit cap, tot i que a algun autor ja el coneixia, però aquest mateix post em servirà de record per quan hagi de recuperar alguna d'aquestes recomanacions.

Allà van:

• Paul Watzlawick "El arte de amargarse la vida": Certament m'ha sorprès la recomanació ja que jo ja tenia a casa Teoría de la comunicación humana i no és precisament un llibre accessible. Però, segons el formador, El arte de amargarse la vida és "apte per tots els públics" i molt recomanable, tot i que, si cliquem al link veurem que no tothom opina el mateix. Queda a la recàmera, com a llibre pendent.

• Virginia Satir "En Contacto Íntimo: Cómo relacionarse con uno mismo": Segons el nostre formador una "crack" que va començar a escriure més aviat tard.

• Stephen Covey "Los siete hábitos de las personas altamente efectivas": Éxit de vendes imprescindible, sempre segons el tècnic formador de la càpsula.

Apuntats queden! Ara caldrà investigar quins estan a la nostra xarxa de biblioteques públiques i buscar un racó de temps per llegir algun.

Merchandising sospitós

Si un amplia bé la imatge pot comptabilitzar bastants errors. La imatge està extreta del Fòrum de la web del Primavera Sound i assegura l'autor del missatge que és real, i que models com aquest es podien comprar per 10 € als venedors ambulants de la sortida del recinte.

Però el que és realment curiós és el volum de missatges posteriors de gent que diu que si l'hagués vista sense dubte l'hauria comprat... i jo em plantejo ¿són realment les errades el producte d'una producció accelerada o bé estan fetes expressament?

7a Mostra Sonora i Visual: 3, 4 i 5 de juny!

Aquest dijous arrenca la 7a edició de la Mostra Sonora i Visual. Organitzada pel Centre Cívic Convent de Sant Agustí durant tres dies -dijous, divendres i dissabte- podrem gaudir de forma gratuïta de més de trenta propostes creatives: actuacions en directe, instal·lacions artístiques i videocreació de caire electrònic i experimental. Consulta el programa!