Tenia moltes ganes d'assistir a la conferència d'aquest bibliotecari reconvertit a historiador de la tipografia, conferenciant i professor universitari, en James Mosley. Com que desgraciadament els meus coneixements de la llengua anglesa són bàsics, a les conferències que són en aquest idioma acostumo a agafar aquell aparell que et permet escoltar al traductor (segurament deu tenir un nom específic que, també, desconec). A València hi han un parell de dones encarregades de la traducció: habitualment la primera part de la conferència, la primera mitja hora, l'acostuma a fer una traductora estrangera, possiblement anglesa, i a partir de mitja part agafa el relleu una traductora espanyola. No entenc quin és el motiu però amb la primera traductora em costa molt seguir el fil mentre que amb la segona se'm fa molt més fluït. Crec que la primera gairebé tradueix paraula per paraula mentre que la segona fa més de frase en frase: escolta, i, un cop agafa la idea, la transmet en castellà. És un fenomen curiós!No sé qui en té la culpa: les traductores, el programador que va decidir posar Mosley en hora de migdiada, el mateix Mosley que potser es va fer un pèl massa feixuc o potser jo mateixa que no estava gaire concentrada tot i la motivació, però la realitat és que em vaig perdre gairebé tot el contingut de la conferència sense arribar a dormir-me en cap moment... recordo imatges, recordo fragments però tinc la sensació que alguna cosa important em vaig perdre veient després les rèpliques dels conferenciants que van tenir el seu torn després...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada