Tres grups espanyols amb tres Pablos sensacionals!
El primer és el Pablo Peña, artífex dels sevillans Fiera. Una particular manera de cantar, lletres decididament "gamberras", disseny gràfic impecable i llicència Creative Commons. El seu concert a l'Heliogàbal d'ara fa gairebé dos anys ens va permetre comprovar a alguns que "el orden de los factores sí altera el producto".
El segon, el Pablo Peiró, baixista dels Betunizer. Des del dia de la meva descoberta, al Centre Cívic de Sant Feliu de Codines (anàvem a veure els The Forma), només els he pogut veure un cop més, però he trobat a faltar la cançó (!?) de crits guturals del Pablo... si és que existeix com a tal. El dia 9 hi seran al Let's Festival de l'Hospitalet.
I l'últim Pablo de la llista és el Pablo Román, també descobert semi-casualment el passat divendres al Sidecar. Tot i que l'objectiu era veure "La Débil", objectiu acomplert al voltant de les 00.00, vam aconseguir contenir la irresistible son de divendres nit i esperar pacientment el canvi d'instruments. La indumentària dels artistes em feia sospitar el pitjor i efectivament haig de reconèixer que l'estil musical que practiquen no es troba entre els meus preferits, però els Elastic Band van sonar grandiosament al Sidecar (millor que cap altre grup que hagi vist mai en aquesta sala). El vídeo és antic, i la formació d'ara ha canviat (Pablo Roman, Maria Sánchez y Jose Uribe), però com que pujàvem les Rambles taral·larejant el "Boogie beach days"... és el millor vídeo que he trobat...
diumenge, 26 de febrer del 2012
divendres, 24 de febrer del 2012
Monogràfics a La Llotja
S'obre el període d'inscripcions dels monogràfics a La Llotja. Una bona oportunitat per reciclar-se. Aquí teniu més informació!
dissabte, 18 de febrer del 2012
Vídeo a museus
En aquests dos ràpids dies a Madrid, tot i haver passat únicament per dos museus, he pogut comprovar una cosa que suposo ja feia temps que sabia, però de la que ara en sóc conscient: la gent als museus no s'atura a veure els vídeos. De fet jo tampoc en tinc gaire costum. El que passa és que aquests dos ràpids dies, com que disposava de temps i al carrer fotia un fred del dimoni, m'he aturar a gaudir, amb tota la calma i tranquil·litat del món de les peces de vídeo amb que m'anava topant. Començo!
La primera és Spiral Jetty de Robert Smithson, em sembla que la que incloc al post no és exactament la peça que vaig veure, però s'assembla molt. Em resulta premonitori llegir ara a la Wikipedia que Smithson va morir en un accident d'aviació. Veient-la vaig poder comprovar que, efectivament, la mitjana de permanència de visionat dels assistents al Museu davant aquesta obra era d'uns 0,0029 segons.
La segona peça de vídeo estava a l'entrada de l'exposició "Los ballets rusos de Diaghilev" que oferia el CaixaForum de Madrid. Al vídeo es podien veure gravacions sobre com era el ballet abans que Diaghilev innovés i transformés de dalt a baix la manera de comprendre la dansa. No tenia previst passar per aquesta exposició, però ja que venia del pis de dalt veient "La persistencia de la geometría" no em costava gens fer una ullada, i, tot i que massa extensa em va sorprendre. Absolutament cap persona va aturar-se a veure aquesta projecció. No he trobat cap fragment al Youtube que mínimament s'assembli.
Però la meva teoria és certament inestable. Vaig poder-ho comprovar de seguida en arribar a aquesta part de l'exposició:
La ballarina Begoña Cao interpretant el Firebird aconseguia captar l'atenció de més de 5 persones totalment absortes davant la projecció. Suposo que el Black swan hi té alguna cosa a veure.
Però la més absolutament espectacular que vaig veure (o més ben dit, les més) van ser les 9 projeccions de "Nueve tipos de terreno". Damián Ortega (només un article a la Wiki en alemany???) va concebre aquesta obra conformada per 9 projectors dins una enorme i enfosquida sala, amb 9 gravacions a on es poden veure maons disposats de tal manera que en empenyer el primer la resta queien com fitxes de dominó. Visual i auditivament és força impactant. Tot i que és impossible replicar l'experiència global dins la sala aquí un dels fragments.
Així que la llei enunciada a l'inici no és exacta i l'hauré de substituir per "generalment o gairebé casi sempre la gent als museus no s'atura a veure els vídeos".
La primera és Spiral Jetty de Robert Smithson, em sembla que la que incloc al post no és exactament la peça que vaig veure, però s'assembla molt. Em resulta premonitori llegir ara a la Wikipedia que Smithson va morir en un accident d'aviació. Veient-la vaig poder comprovar que, efectivament, la mitjana de permanència de visionat dels assistents al Museu davant aquesta obra era d'uns 0,0029 segons.
La segona peça de vídeo estava a l'entrada de l'exposició "Los ballets rusos de Diaghilev" que oferia el CaixaForum de Madrid. Al vídeo es podien veure gravacions sobre com era el ballet abans que Diaghilev innovés i transformés de dalt a baix la manera de comprendre la dansa. No tenia previst passar per aquesta exposició, però ja que venia del pis de dalt veient "La persistencia de la geometría" no em costava gens fer una ullada, i, tot i que massa extensa em va sorprendre. Absolutament cap persona va aturar-se a veure aquesta projecció. No he trobat cap fragment al Youtube que mínimament s'assembli.
Però la meva teoria és certament inestable. Vaig poder-ho comprovar de seguida en arribar a aquesta part de l'exposició:
La ballarina Begoña Cao interpretant el Firebird aconseguia captar l'atenció de més de 5 persones totalment absortes davant la projecció. Suposo que el Black swan hi té alguna cosa a veure.
Però la més absolutament espectacular que vaig veure (o més ben dit, les més) van ser les 9 projeccions de "Nueve tipos de terreno". Damián Ortega (només un article a la Wiki en alemany???) va concebre aquesta obra conformada per 9 projectors dins una enorme i enfosquida sala, amb 9 gravacions a on es poden veure maons disposats de tal manera que en empenyer el primer la resta queien com fitxes de dominó. Visual i auditivament és força impactant. Tot i que és impossible replicar l'experiència global dins la sala aquí un dels fragments.
Així que la llei enunciada a l'inici no és exacta i l'hauré de substituir per "generalment o gairebé casi sempre la gent als museus no s'atura a veure els vídeos".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)