o més aviat desinformada. Diumenge al matí. Passejada fins cinemes Icària. No estic al corrent de quines "pel·lis" hi han a la cartellera, però no importa, per sort vaig acompanyada del meu inseparable Google Nexus One. Arribo a la taquilla. Darrere els vidres una antiga companya de feina. Trec el mòbil del "bolso". Començo a cercar: "Código fuente" ufff, "Fast & furious 5" aghs!... i així amb totes. De sobte, teclejo "Sin límites" i em trobo a la petita pantalla amb:
- Hola ¿qué tal todo?
- Bien y tú?
- Todo bien. Una para la 9!
- Ésta peli es muy, mu-y, MUY buena!
El seu entusiasme em fa sospitar. Descobreixo un punt en comú que no vaig tenir temps de conèixer durant els 4 mesos que vaig estar a la taquilla dels Icaria. Entro a la sala. És una de les sales petites, "és evident que aquest tipus de pel·lícula no és per a públics massius" penso. La resta de persones a la sala, són gent gran, crec que dec ser l'única que no arriba als 40, tot i que la mitjana deu ser de 55 anys... S'apaguen els llum, ens traguem la pesada i molesta publicitat dels Icaria, la qual inclou sempre:
(tal i com diu qui té penjat el vídeo al Youtube "¿Por qué tengo que aguantar ésto habiendo pagado?"... totalment d'acord!). Però bé, no em faig mala sang, són només uns interminables minuts. Ara sí, ja comença! Breus fragments d'imatge, acompanyats dels títols de crèdit d'inici del film. No em quadra el ritme accelerat. La veu d'un narrador comença situar-nos dins una història truculenta. Per uns moments crec que m'he equivocat de sala. A la gran pantalla veig un home, jove, sobre el que sembla la cornisa un gratacels novaiorquès, a punt de llençar-se al buit. "Ana, t'has equivocat de sala" em diu una veu interior. Lletres gegants a la pantalla: "Sin límites". No m'he equivocat de sala, però per ser una "pel·li" que parla de Dalí, Lorca i Buñuel comença d'una manera un tant estranya!. Primers minuts: el protagonista és un escriptor que ha perdut la inspiració. Començo a imaginar que de sobte trobarà alguna pista que el conduirà a fer un estudi/investigació/tesina sobre els artistes espanyols... encara no sé com lligarà tot això amb la primera escena del "a punt del suicidi" però ja hi arribaré... van passant els minuts i la connexió Dalí, Lorca, Buñuel no arriba. No sé exactament en quin minut sóc conscient que la cerca al mòbil m'ha traït i m'he equivocat en la consulta: "Antes estaba ciega y ahora puedo ver"!
