En aquests dos ràpids dies a Madrid, tot i haver passat únicament per dos museus, he pogut comprovar una cosa que suposo ja feia temps que sabia, però de la que ara en sóc conscient: la gent als museus no s'atura a veure els vídeos. De fet jo tampoc en tinc gaire costum. El que passa és que aquests dos ràpids dies, com que disposava de temps i al carrer fotia un fred del dimoni, m'he aturar a gaudir, amb tota la calma i tranquil·litat del món de les peces de vídeo amb que m'anava topant. Començo!
La primera és Spiral Jetty de Robert Smithson, em sembla que la que incloc al post no és exactament la peça que vaig veure, però s'assembla molt. Em resulta premonitori llegir ara a la Wikipedia que Smithson va morir en un accident d'aviació. Veient-la vaig poder comprovar que, efectivament, la mitjana de permanència de visionat dels assistents al Museu davant aquesta obra era d'uns 0,0029 segons.
La segona peça de vídeo estava a l'entrada de l'exposició "Los ballets rusos de Diaghilev" que oferia el CaixaForum de Madrid. Al vídeo es podien veure gravacions sobre com era el ballet abans que Diaghilev innovés i transformés de dalt a baix la manera de comprendre la dansa. No tenia previst passar per aquesta exposició, però ja que venia del pis de dalt veient "La persistencia de la geometría" no em costava gens fer una ullada, i, tot i que massa extensa em va sorprendre. Absolutament cap persona va aturar-se a veure aquesta projecció. No he trobat cap fragment al Youtube que mínimament s'assembli.
Però la meva teoria és certament inestable. Vaig poder-ho comprovar de seguida en arribar a aquesta part de l'exposició:
La ballarina Begoña Cao interpretant el Firebird aconseguia captar l'atenció de més de 5 persones totalment absortes davant la projecció. Suposo que el Black swan hi té alguna cosa a veure.
Però la més absolutament espectacular que vaig veure (o més ben dit, les més) van ser les 9 projeccions de "Nueve tipos de terreno". Damián Ortega (només un article a la Wiki en alemany???) va concebre aquesta obra conformada per 9 projectors dins una enorme i enfosquida sala, amb 9 gravacions a on es poden veure maons disposats de tal manera que en empenyer el primer la resta queien com fitxes de dominó. Visual i auditivament és força impactant. Tot i que és impossible replicar l'experiència global dins la sala aquí un dels fragments.
Així que la llei enunciada a l'inici no és exacta i l'hauré de substituir per "generalment o gairebé casi sempre la gent als museus no s'atura a veure els vídeos".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada