
És cert que el tipògraf va transmetre una certa desil·lusió en veure que la seva feina era utilitzada de manera poc resolutiva (en alguns moments, tot i que ell no va utilitzar aquesta paraula, podríem dir que li semblava xarona) però també és cert que el seu missatge era precisament que ell mateix estava aprenent a acceptar el fet que el disseny de tipografies comporta que terceres persones acaben utilitzant la teva creació com creuen convenient i que és impossible controlar aquest fet. No em va semblar una persona pretentiosa, sí sincera i potser desafortunat en algun dels seus comentaris (el cas del tatuatge va fer bullir la sang a algun dels assistents!).
Els que no hi van ser i no el van sentir potser podran fer una valoració més justa de la seva feina visitant Sudtipos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada