Fin de raza astorgana

Ja fa més de 15 anys que vaig descobrir l'existència de Leopoldo Maria Panero. Va ser a la universitat, a la llibreria encara venien premsa i vaig comprar una mena de fanzine anomenat, si mal no recordo "Vacío", em va sorprendre la història d'aquest home, internat en un psiquiàtric contra la seva voluntat... No vaig oblidar el seu nom, tot i que tampoc vaig investigar més. Molts anys després vaig "retrobar-me amb ell" en un curs de curtmetratge que es va fer a La Sedeta i al qual, entre d'altres, se'ns va passar un fragment de "El desencanto". D'això ja deu fer més de 5 anys. Finalment aquest octubre vaig topar a l'Fnac amb el documental i me'l vaig comprar. Després del visionat vaig optar per llegir "El contorno del abismo", la biografia que va fer J. Benito Fernández sobre Leopoldo Maria Panero, abans que qualsevol dels llibres del poeta...



En aquest fòrum es dona una opinió força encertada sobre "El desencanto" i es parla, a més, d'un altre documental "Después de tantos años". Així que, espero que no passin molts anys, per veure-la i llegir algun dels llibres de Leopoldo Maria, tot i que crec, que començaré per algun de narrativa, ja que, la poesia i jo no ens entenem.

Pendent:

Después de tantos años
El lugar del hijo
Papá, dame la mano que tengo miedo

Edito: efectivament a 4 pàgines d'acabar "El contorno del abismo" es parla d'un article de 6 pàgines a la revista "Vacío" a la primavera de l'any 1995... precisió total amb la data i el títol.

Més enllà del negre

Tot i que sembli difícil de creure diuen que els esquimals distingeixen entre diferents tonalitats de blanc... jo acabo de descobrir que existeix quelcom més enllà del negre. Un paradís en la foscor.

Experimenta blocs

No fa gaire la tradicional revista en paper Experimenta, dedicada al món del disseny en general, ha obert la participació en la seva edició digital a bloggers que, desinteressadament, publiquen articles relacionats amb el seu àmbit de treball. Actualment compten amb un equip de 16 col·laboradors i entre les diferents temàtiques genèriques poden trobar: editorial, producte, gràfic, disseny experimental, moda, arquitectura... i també hi tenen cabuda altres propostes més específiques, com per exemple, la de Gerard Marin ambMIRACLE :: Historia, Teoría y Práctica del Diseño Gráfico Catalán.

En vermell

Només queda una setmana pel que podria ser el concert de l'any i, un dels de la meva vida: Primal Scream, amb motiu de l'aniversari de la Sala Razzmatazz vindran a tocar Screamadelica. Ja he vist un parell de vegades aquest grup i sempre he trobat a faltar la meva cançó preferida. Però aquest cop, si tal i com anuncia la publicitat de Razzmatazz el toquen "enterito", no serà així!

Aprofitant que tinc recent Upside Down explico l'anècdota de la portada, tot i que segur que no podré transmetre la simpatia amb que s'explica a la pel·licula. Bobbie volia la portada en vermell, sense gaire concreció més. Així que qui s'encarregava de dissenyar-la, un dia, als ronyosos estudis de Creation Records, va veure una taca d'humitat sobre la paret, va pensar que era fascinant i no va poder parar de fer fotos. Finalment van consultar la proposta amb Bobbie qui només va repetir que volia que sortís el color vermell. Ningú no diria qui és en realitat aquest càlid senyor solet!

Moments In Edit Beefeater (V)

De les 5 pel·lícules que he pogut veure durant el Festival aquesta és amb la que més he gaudit! Segurament estarà relacionat amb el fet que bona part dels grups que van sortir de Creation són els meus favorits de l'etapa d'adolescència tardana. Tot i que és presenta com un documental sobre la història del segell és pràcticament la biografia d'un personatge, desconegut fins el visionat per mi, anomenat Alan McGee.

McGee possiblement -i això és conclusió meva- afectat d'algun tipus de trastorn bipolar -a l'època que descriu Upside Down s'anomenava "psicosi maniacodepressiva"- tenia una certa debilitat per les drogues que, amb el temps, va esdevenir un perill per la seva salut... però abans que drogoaddicte confés McGee era i és un melòman compulsiu amb un inquietant olfacte per copsar tendències. El que avui dia diríem un headhunter... amb la gran diferència que hi creia cegament en tot allò pel que apostava . Còctel explosiu assegurat. Les drogues van aconseguir mantenir el pobre -o no tan pobre- Alan en fase maníaca durant un bon grapat d'anys... veiem que hi diu la Viquipèdia sobre la fase maníaca:

• S'inicia amb sensació de molta energia, creativitat, facilitat de contacte social, pèrdua de timidesa.
• Continua amb escassa necessitat de son, parlar agitadament, pensament accelerat, manca de concentració, manies de grandesa, conducta temerària.
• En casos greus, al·lucinacions, idees de persecució i intents de suïcidi.

Els punts 1 i 2 queden sobradament explicitats a la pel·licula, del punt 3, si va existir, no se'n parla. Atenció! no vull dir que es presenti a McGee com a un tipus malalt, però està clar: tenir prou empenta com per contagiar tot un seguit de persones i insuflar la passió i motivació necessàries per aconseguir tot el que van aconseguir durant aquests anys (drogant-se com es drogaven!) només es pot aconseguir tenint un lider esbojarrat que t'encomana aquest brutal torrent d'energia.

Moments flipants, en triaré 5:

1. McGee explica que coneix Bobbie del cole i que ja de petit se n'adonava que tots dos eren rarets
2. El moment McGee-pitonissa a la discoteca, quan al·lucina veient un Dj liderant centenars de persones
3. Membres de The house of love manifesten els perjudicis causats pel consum de drogues
4. McGee titlla de malalt perfeccionista Kevin Shields, incapaç de donar per finalitzat Loveless i gairebé portant Creation a la ruïna
5. Gruff_Rhys recordant la profecia de Nostradamus sobre el fi de la creació l'any 1999

Upside down: the story of Creation records = Alan McGee: inquiet, passional i autèntic.

Moments In Edit Beefeater (IV)

Barcelona era una fiesta més un documental sociològic que musical.

Moments In Edit Beefeater (III)

No he trobat manera d'inserir l'únic vídeo que he trobat del documental Brian Eno: another green world. Així que deixo l'enllaç per veure un fragment (amb visionat obligatori de publicitat) trobat al web de El País.