Juliet, Naked

Em sembla mentida que, agradant-me tant, encara no hagi parlat mai d'en Hornby. Però no m'estranya la última entrada és de l'any passat!

La meva història amb en Nick va començar fa anys. Primer va ser l'adaptació pel cinema d'Alta fidelitat. Més tard la van encertar regalant-me el llibre que es gaudeix tant com la pel·lícula i a partir d'aquí ja vaig convertir-me en una hornbiolga o fan d'aquest escriptor anglès, únic descrivint els, de vegades, més que absurds mons interiors dels éssers humans.

Després d'aquest van venir How to be good i About a boy. I és que si algun talent especial té en Nick Hornby és el de fer-me riure. Juliet, naked ha estat el llibre que he estat llegint durant la última setmana. Una entretinguda novel·la amb el típic segell de l'autor: personatges brutalment versemblants, relacions humanes, música, cinisme, humor... 100% Hornby, vaja.

Reconec que, dels quatre que he mencionat, crec que el meu favorit és How to be good, però tots són altament recomanables.

Hauré de trobar forat per llegir-ne la resta.

Merchandising sospitós

Si un amplia bé la imatge pot comptabilitzar bastants errors. La imatge està extreta del Fòrum de la web del Primavera Sound i assegura l'autor del missatge que és real, i que models com aquest es podien comprar per 10 € als venedors ambulants de la sortida del recinte.

Però el que és realment curiós és el volum de missatges posteriors de gent que diu que si l'hagués vista sense dubte l'hauria comprat... i jo em plantejo ¿són realment les errades el producte d'una producció accelerada o bé estan fetes expressament?

Coneixent Fernando Krahn

Magazine digital La Vanguardia
La programació d'activitats de les Biblioteques de Barcelona inclou regularment Vine a fer un cafè amb... a on es convida a un escriptor per parlar del seu llibre. Avui dijous hi havia programada una tarda de tertúlia per conèixer el Bichografías de Fernando Krahn, i malgrat que el dibuixant ens va deixar al febrer, els seus fills i companys de feina han volgut acompanyar els assistents a l'activitat rebatejada com a Homenatge a Krahn. La trobada/xerrada ha tingut lloc a la Biblioteca Jaume Fuster i ha estat una oportunitat única per apropar-nos a aquest artista des de la mirada d'aquells que el van conèixer. El Toni Batllori ens ha apropat a l'obra de Krahn des de la seva experiència: va arribar a l'obra de Krahn, l'any 1990, en una exposició conjunta d'aquest amb el poeta David Jou, també hem pogut veure les il·lustracions per Firmin de Sam Savage i per últim fragments de Bichografías, que segons la opinió del Toni Batllori és una obra autobiogràfica (l'afirmació es recolza en un llarg viatge de tren que va compartir amb Krahn i al qual ens ha sabut transportar, compartint amb nosaltres, amb quina facilitat sabia transmetre tota una vida, en ocasions, marcada per la fatalitat i l'atzar). Els fills ens han mostrat un Krahn molt pencaire, amb mil projectes al cap, fins l'últim moment i també la seva incursió en el món de l'animació treballant de manera conjunta amb un dels seus fills. Fins i tot, alguna assistent del públic, treballadora del suplement de Ciència i Tecnologia de La Vanguardia ens explicava com els experts que signaven els articles que Krahn il·lustrava quedaven meravellats davant la facilitat amb que podia transmetre complicats conceptes científics! I com que m'he quedat amb ganes de més...