Mikel R. Nieto

No acostumo a conèixer gent fàcilment. I molt menys entre setmana. I molt menys en un concert. I molt menys en un concert d'electrònica. Però el passat 28 de setembre vaig decir-me a anar a veure al Lasse Marhaug a un d'aquells concerts que feien al Moog (poc abans que deixessin de fer-los...). Només l'havia vist un cop abans amb els Fire Room a Vic, i, tot i que m'imaginava que veure'l sol seria una altra experiència, tenia una certa curiositat. S'apropava l'hora d'inici i gairebé no hi havia ningú a la porta. Realment hi hauria un concert aquella nit?

I de sobte, no sé d'on, va aparèixer el Mikel. No ens coneixíem i, tot i que no me'n recordo exactament, però segur que va ser ell qui va iniciar la conversa (això ho sé segur perquè jo mai iniciaria una conversa amb un desconegut, i, molt menys entre setmana, i molt menys entre setmana en un concert i molt menys entre setmana en un concert d'electrònica!).

Jo li vaig explicar la meva curiositat per tornar a veure aquest músic (tot i que aquest cop sol) i ell em va explicar, molt per sobre, "aquestes coses que fa amb el so". Des de llavors, tot i que mai no l'he tornat a veure, segueixo el seu bloc. I demà precisament farà una presentació sota el títol "La conquista de lo inútil. Introducción a los regímenes aurales a través de la selva amazónica." convidat per la gent del col·lectiu L'ull cec. Jo no el podré venir a veure, però segur que val la pena.

Aquell dia, a més, vam acabar creant un "corrillo" de fumadors amb el Carles López -que tampoc no el coneixia, de fet no el recordaria si no ens hagués explicat que tocava la Reactable- i una fotògrafa que hi havia per allà. Qui m'ho havia de dir, entre setmana...

Ilia Zdanevich

Ahir vaig aprofitar per anar a una altra de les conferències -la primera va ser la d'en Jean-Luis Cohen- que, amb motiu de l'exposició Construir la Revolució. Art i arquitectura a Rússia, 1915-1935, organitza el CaixaForum i malgrat que el títol de la conferència s'ajusta realment al que se'ns va oferir, l'experiència, amb Juan Manuel Bonet com a ponent, que tot i disposar d'una molt interessant trajectòria professional, em va suposar una gran decepció: vòmit en forma de noms d'autors, obres, ubicacions, dates... (Apollinaire, Matisse, 1910, Marinetti, 1914, Malèvitx, Sant Petersburg, Ródtxenko, Maiakovski i molts més que no recordo...) proporcionades amb exactitud i precisió però que no van aconseguir transmetre'm gaire més... El més profitós en aquestes ocasions és apuntar algun nom que no coneguis, i quan arribes a casa buscar a Google i aprendre alguna cosa útil d'entre la turmenta de dades.

Fòrum d’Indigestió 2011

Un any més tenim una cita obligada amb el Fòrum d'Indigestió. Aquest any tindrà lloc el Dimecres 30 de març a les 19:00h al Convent de Sant Agustí que consistirà en l'exposició oral i breu d'una idea sobre la música i la cultura a càrrec de Constanza Brncic, Ramon Faura, Marina Garcés, Francesc Parcerisas, Pilar Parcerisas, Lucas Quejido, Josep Verdaguer, als intervals entre cada intervenció podrem gaudir de la música de Maria Rodès i Guillem Caballero i tancament amb petit aperitiu-tertúlia.
I aquí el vídeo de l'any passat!

4t Congrés de TipografiaKeith Adams

També es va detectar alguna divergència entre el discurs de Keith Adams i els conferenciants predecessors. Potser ofès per alguna consideració anterior va tenir la gosadia de dir que hi havia una diferència de pes entre ell i altres cal·lígrafs ja que -sempre segons la meva interpretació del seu discurs- el que ell fa és escriure i el que fan altres cal·lígrafs és senzillament "dibuixar", fins i tot, va subratllar Adams, intervenen diferents àrees del cervell. I jo em pregunto, en cas que fos cert això que va exposar, com sap ell qui només dibuixa lletres i qui escriu? Per quina raó el seu discurs denota una certa predilecció per l'escriptura com un procés racional vers el dibuix, com si aquest últim fos una activitat de rang inferior? Doncs em sap greu crec que aquesta visió és errònia. Jo crec que tothom que qualsevol cal·lígraf escriu i dibuixa lletres, fa això mateix, el procés d'escriure/dibuixar lletres és indissociable. I amb Keith Adams es va tancar el combat d'egos cal·ligràfics.


ooahhhggggg!

4t Congrés de Tipografia festival del humor amb Claude Mediavilla

Increïble tarda d'humor (i savoir faire!) la que vam passar amb l'excel·lent conferència de Claude Mediavilla qui, a més de mostrar-nos en imatges la seva trajectòria com a cal·lígraf, ens va obsequiar amb la seves opinions personals. Segons vaig interpretar, en Mediavilla, "respecta" més els professionals que "fan" per sobre dels que només es dediquen a "l'estudi o la contemplació". O sigui, per ell té més mèrit un cal·lígraf o un tipògraf, en el cas que ens ocupa, i aquests estarien en un estatus superior als, per exemple, historiadors o persones que es dediquen a teoritzar sobre l'objecte d'estudi. En la meva opinió això ja era un primer mastegot a Mosley. Però per si això no era suficient em va semblar que les discrepàncies amb aquest sobre l'origen de la lletra anglesa es van rubricar amb una majestuosa botifarra. Potser vaig errada, però això és el que vaig percebre. El mantra "Paga haceg eso hay que estudiag muxio" ressonarà en els caps dels assistents durant dècades...

4t Congrés de TipografiaJames Mosley

Tenia moltes ganes d'assistir a la conferència d'aquest bibliotecari reconvertit a historiador de la tipografia, conferenciant i professor universitari, en James Mosley. Com que desgraciadament els meus coneixements de la llengua anglesa són bàsics, a les conferències que són en aquest idioma acostumo a agafar aquell aparell que et permet escoltar al traductor (segurament deu tenir un nom específic que, també, desconec). A València hi han un parell de dones encarregades de la traducció: habitualment la primera part de la conferència, la primera mitja hora, l'acostuma a fer una traductora estrangera, possiblement anglesa, i a partir de mitja part agafa el relleu una traductora espanyola. No entenc quin és el motiu però amb la primera traductora em costa molt seguir el fil mentre que amb la segona se'm fa molt més fluït. Crec que la primera gairebé tradueix paraula per paraula mentre que la segona fa més de frase en frase: escolta, i, un cop agafa la idea, la transmet en castellà. És un fenomen curiós!

No sé qui en té la culpa: les traductores, el programador que va decidir posar Mosley en hora de migdiada, el mateix Mosley que potser es va fer un pèl massa feixuc o potser jo mateixa que no estava gaire concentrada tot i la motivació, però la realitat és que em vaig perdre gairebé tot el contingut de la conferència sense arribar a dormir-me en cap moment... recordo imatges, recordo fragments però tinc la sensació que alguna cosa important em vaig perdre veient després les rèpliques dels conferenciants que van tenir el seu torn després...

4t Congrés de TipografiaRicardo Rousselot

Les diferències entre assistir a una conferència d'aquest cal·lígraf especialitzat en imatge corporativa i disseny d'envasos i veure la seva pàgina web són ben poques. Definitivament hi ha persones que no aporten més enllà de la seva pròpia feina -que en aquest cas ja és moltíssim- però això fa que les seves ponències siguin una successió de diapositives acompanyada de frases vàcues tipus "éste lo hice yo", "éste también lo hice yo"... Sense voler desmerèixer la trajectòria d'aquest professional, penso que les seves qualitats com a conferenciant són escasses. Possiblement seria més interessant construir una gran caixa de cristall on ficar-lo per veure com fa el que millor sap fer: dibuixar lletres.

4t Congrés de TipografiaAle Paul inicia la polèmica...

... entre alguns assistents. Personalment en cap moment vaig percebre un to ofensiu respecte algunes de les consideracions d'aquest ponent, però alguns companys de Congrés, amb qui comentes que t'ha semblat la conferència, només van veure un fatxenda. Com és possible que una mateixa persona generi percepcions tan oposades?

És cert que el tipògraf va transmetre una certa desil·lusió en veure que la seva feina era utilitzada de manera poc resolutiva (en alguns moments, tot i que ell no va utilitzar aquesta paraula, podríem dir que li semblava xarona) però també és cert que el seu missatge era precisament que ell mateix estava aprenent a acceptar el fet que el disseny de tipografies comporta que terceres persones acaben utilitzant la teva creació com creuen convenient i que és impossible controlar aquest fet. No em va semblar una persona pretentiosa, sí sincera i potser desafortunat en algun dels seus comentaris (el cas del tatuatge va fer bullir la sang a algun dels assistents!).

Els que no hi van ser i no el van sentir potser podran fer una valoració més justa de la seva feina visitant Sudtipos.

4t Congrés de Tipografiael perfecte orador!

A José Ramón Penela el vaig descobrir al primer Congrés de Tipografia, fa 8 anys, en una ponència conjunta amb Dimas Garcia. Coneguts per ser els autors d'una web espanyola sobre tipografia: Unos Tipos Duros, avui un referent imprescindible . No recordo cap detall d'aquella exposició oral, a on ens van parlar de la Fundició Tipogràfica Richard Gans, però sí la recordo fluïda i simpàtica.... al final fins i tot ens van regalar un tipus als assistents, que segur que tots guardem amb mim com si fos una joia.

Al segon Congrés l'any 2006, el José Ramón Penela, a partir d'ara Ramón, ens va fer partícips de les seves aventures d'explorador al districte de Hammersmith a Londres i amb el títol "Upper Mall: El callejón de los milagros" no es va conformar amb parlar-nos de la Kelmscott Press... En un temps record, va superar l'enginy d'Emmet Brown, i, sense De Lorean, vam aterrar al S. XVIII. Va ser fàcil convertir-se en un espectador més de la conferència d'Emery Walker del 15 de novembre de 1888, entusiasmar-nos tant com ho va fer un altre dels assistents -William Morris- i llegir esmorzant un té la crònica de l'éxit de la conferència al Pall Mall Gazette signada per Oscar Wilde.

L'any 2008 no vaig poder assistir al Congrés però n'estic convençuda que la seva aportació sobre Baskerville va ser una mostra més de la seva capacitat de comunicació. El títol de la ponència és ben suggerent: "El hombre que quiso dejar ciegos a sus compatriotas"!

La veritat és que aquest 2010 anava a València tenint molt clara la data i hora del seu "bolo". Penela és garantia de bona conferència. I és que és igual el que expliqui aquest home. Aquest any ens ha sorprès amb una aportació pràctica, molt concreta sobre algunes de les possibilitats d'Indesign a l'hora de treballar amb paràgrafs... Però més enllà de les possibilitats del P&J ens arriba la seva il·lusió, humor, passió i compromís.

4t Congrés de Tipografia: Mariscal

Encarregat de la conferència inaugural, Xavier Mariscal va aprofitar l'obertura del 4t Congrés de Tipografia per presentar Chico y Rita la pel·lícula d'animació que s'estrenarà a la tardor i dirigida per Fernando Trueba, Tono Errando i el propi Mariscal. A més de contagiar-nos les ganes de veure aquesta història d'amor i aventures, animada amb música de Bebo Valdés, l'artista i dissenyador valencià va transmetre algunes idees importants sobre el procés de treball: la importància de saber delegar, del treball en equip, l'ús de la gravació en vídeo per després treballar les il·lustracions simplificant al màxim... i vam poder veure, en exclusiva, un avenç d'aquest interessant projecte cinematogràfic. Ja sé que m'autoregalaré pel meu aniversari al novembre! I a més del film i el procés de treball, Mariscal, es va despullar emocionalment davant l'auditori en algun moment de la seva conferència... em quedo amb la seva frase "¿Hay vida antes de la muerte?" Magistral.