o la maestria de com gravar concerts amb una càmera de video. Després de gairebé 20 anys dedicat al tema ha aconseguit un estil peculiar que et permet submergir-te en la seva experiència i reviure el moment.
dilluns, 20 de juny del 2011
diumenge, 15 de maig del 2011
Sense informació
o més aviat desinformada. Diumenge al matí. Passejada fins cinemes Icària. No estic al corrent de quines "pel·lis" hi han a la cartellera, però no importa, per sort vaig acompanyada del meu inseparable Google Nexus One. Arribo a la taquilla. Darrere els vidres una antiga companya de feina. Trec el mòbil del "bolso". Començo a cercar: "Código fuente" ufff, "Fast & furious 5" aghs!... i així amb totes. De sobte, teclejo "Sin límites" i em trobo a la petita pantalla amb:
- Hola ¿qué tal todo?
- Bien y tú?
- Todo bien. Una para la 9!
- Ésta peli es muy, mu-y, MUY buena!
El seu entusiasme em fa sospitar. Descobreixo un punt en comú que no vaig tenir temps de conèixer durant els 4 mesos que vaig estar a la taquilla dels Icaria. Entro a la sala. És una de les sales petites, "és evident que aquest tipus de pel·lícula no és per a públics massius" penso. La resta de persones a la sala, són gent gran, crec que dec ser l'única que no arriba als 40, tot i que la mitjana deu ser de 55 anys... S'apaguen els llum, ens traguem la pesada i molesta publicitat dels Icaria, la qual inclou sempre:
(tal i com diu qui té penjat el vídeo al Youtube "¿Por qué tengo que aguantar ésto habiendo pagado?"... totalment d'acord!). Però bé, no em faig mala sang, són només uns interminables minuts. Ara sí, ja comença! Breus fragments d'imatge, acompanyats dels títols de crèdit d'inici del film. No em quadra el ritme accelerat. La veu d'un narrador comença situar-nos dins una història truculenta. Per uns moments crec que m'he equivocat de sala. A la gran pantalla veig un home, jove, sobre el que sembla la cornisa un gratacels novaiorquès, a punt de llençar-se al buit. "Ana, t'has equivocat de sala" em diu una veu interior. Lletres gegants a la pantalla: "Sin límites". No m'he equivocat de sala, però per ser una "pel·li" que parla de Dalí, Lorca i Buñuel comença d'una manera un tant estranya!. Primers minuts: el protagonista és un escriptor que ha perdut la inspiració. Començo a imaginar que de sobte trobarà alguna pista que el conduirà a fer un estudi/investigació/tesina sobre els artistes espanyols... encara no sé com lligarà tot això amb la primera escena del "a punt del suicidi" però ja hi arribaré... van passant els minuts i la connexió Dalí, Lorca, Buñuel no arriba. No sé exactament en quin minut sóc conscient que la cerca al mòbil m'ha traït i m'he equivocat en la consulta: "Antes estaba ciega y ahora puedo ver"!
dimarts, 26 d’abril del 2011
dimecres, 23 de març del 2011
Ilia Zdanevich
Ahir vaig aprofitar per anar a una altra de les conferències -la primera va ser la d'en Jean-Luis Cohen- que, amb motiu de l'exposició Construir la Revolució. Art i arquitectura a Rússia, 1915-1935, organitza el CaixaForum i malgrat que el títol de la conferència s'ajusta realment al que se'ns va oferir, l'experiència, amb Juan Manuel Bonet com a ponent, que tot i disposar d'una molt interessant trajectòria professional, em va suposar una gran decepció: vòmit en forma de noms d'autors, obres, ubicacions, dates... (Apollinaire, Matisse, 1910, Marinetti, 1914, Malèvitx, Sant Petersburg, Ródtxenko, Maiakovski i molts més que no recordo...) proporcionades amb exactitud i precisió però que no van aconseguir transmetre'm gaire més... El més profitós en aquestes ocasions és apuntar algun nom que no coneguis, i quan arribes a casa buscar a Google i aprendre alguna cosa útil d'entre la turmenta de dades.
diumenge, 20 de març del 2011
Fòrum d’Indigestió 2011
I aquí el vídeo de l'any passat!
dijous, 17 de març del 2011
dissabte, 5 de març del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)