Durant el mes de juliol és possible fer tallers monogràfics al Convent de Sant Agustí. En l'apartat de Creació musical oferiran tallers d'Ableton Live i Producció musical i en el de Noves Tecnologies es podran fer els tallers d'Illustrator, Photoshop i After Effects. Els preus varien en funció del taller però no són gaire elevats (entre els 30 i els 70 €, per una setmana, entre dos i tres hores al dia, en funció del taller). La resta de tallers oferts estan relacionats amb la Dansa. Pots trobar aquí la programació complerta.
Dissabte a la nit la muntanya de Montjuïc acollirà 13 escenaris, per oferir música en directe de les 20.00h fins les 02.00h gratis (sé que aquesta paraula té, no sé perquè, connotacions negatives, però és la manera més senzilla de dir que no s'ha de pagar!).
Irresistible i irrenunciable pels que vivim a "minipisos hornillo". La meva ruta desitjada -ja que amb acompanyants pot patir variacions, lleugeres, espero- és aquesta:
De 20.00h a 21.30h no tinc cap petició innegociable, tot i que sí tinc algunes preferències, però a les 21.30h haig d'estar a l'escenari 5 San Miguel Primavera Sound per veure els Astrud amb El Col·lectiu Brossa. Fa molts anys que no els veig però tinc molt bon record dels seus directes. La meva primera vegada va ser a algun PS del Poble Espanyol, amb un so realment dolent, però a partir de la preciosa Cambio de forma es va transformar completament la percepció d'aquell record. Més tard els vaig veure dues vegades més i cada concert superava l'anterior. Desitjo que dissabte no es trenqui aquesta tendència!
A les 22.30h estaria bé poder sentir els Mil Pesetas però tot i el planell amb la distribució d'escenaris, el meu mapa mental no acaba de situar el Mirador i no sé si ens farà molta mandra fer una excursió a la zona.
En qualsevol cas, si estem "perrunas" podem quedar-nos veient els Tarántula, tot i que no sóc gaire fan (excepte del concert de van fer a BeCool el mateix dia que The Drones, que el cantant -Leone- no va poder arribar per no sé quin rollo d'un tren -almenys aquesta és l'excusa que ens van donar- i el seu substitut va ser Nacho El Ortiga... des d'aquell dia sóc megafan del Nacho tot i que després d'esvair-se de los Thelemáticos l'he perdut la pista i no el retrobo enlloc!)
A les 23.45h inexcusablement haurem de fer un ascens a el Fossat del Castell, escenari San Miguel Mas i Mas Festival per veure, sentir, acompanyar i ballar amb els Just 4 Fun. Les seves cançons et podran agradar mogollón, com és el meu cas, o agradar només però tots són excel·lents músics, i l'Esther, a més, té una veu al·lucinant i amb una mica de sort en alguna cançó els acompanyarà l'Ophélie a la flauta.
Si quan acabin els amics de J4F encara tenim forces, potser, aprofitant que estarem relativament a prop, ens arrossegarem fins el Mirador i rematarem la nit amb Za! Incansables, gairebé sempre amb l'agenda plena, i esforçant-se sempre per oferir alguna cosa diferent.
També es va detectar alguna divergència entre el discurs de Keith Adams i els conferenciants predecessors. Potser ofès per alguna consideració anterior va tenir la gosadia de dir que hi havia una diferència de pes entre ell i altres cal·lígrafs ja que -sempre segons la meva interpretació del seu discurs- el que ell fa és escriure i el que fan altres cal·lígrafs és senzillament "dibuixar", fins i tot, va subratllar Adams, intervenen diferents àrees del cervell. I jo em pregunto, en cas que fos cert això que va exposar, com sap ell qui només dibuixa lletres i qui escriu? Per quina raó el seu discurs denota una certa predilecció per l'escriptura com un procés racional vers el dibuix, com si aquest últim fos una activitat de rang inferior? Doncs em sap greu crec que aquesta visió és errònia. Jo crec que tothom que qualsevol cal·lígraf escriu i dibuixa lletres, fa això mateix, el procés d'escriure/dibuixar lletres és indissociable. I amb Keith Adams es va tancar el combat d'egos cal·ligràfics.
Increïble tarda d'humor (i savoir faire!) la que vam passar amb l'excel·lent conferència de Claude Mediavilla qui, a més de mostrar-nos en imatges la seva trajectòria com a cal·lígraf, ens va obsequiar amb la seves opinions personals. Segons vaig interpretar, en Mediavilla, "respecta" més els professionals que "fan" per sobre dels que només es dediquen a "l'estudi o la contemplació". O sigui, per ell té més mèrit un cal·lígraf o un tipògraf, en el cas que ens ocupa, i aquests estarien en un estatus superior als, per exemple, historiadors o persones que es dediquen a teoritzar sobre l'objecte d'estudi. En la meva opinió això ja era un primer mastegot a Mosley. Però per si això no era suficient em va semblar que les discrepàncies amb aquest sobre l'origen de la lletra anglesa es van rubricar amb una majestuosa botifarra. Potser vaig errada, però això és el que vaig percebre. El mantra "Paga haceg eso hay que estudiag muxio" ressonarà en els caps dels assistents durant dècades...
Tenia moltes ganes d'assistir a la conferència d'aquest bibliotecari reconvertit a historiador de la tipografia, conferenciant i professor universitari, en James Mosley. Com que desgraciadament els meus coneixements de la llengua anglesa són bàsics, a les conferències que són en aquest idioma acostumo a agafar aquell aparell que et permet escoltar al traductor (segurament deu tenir un nom específic que, també, desconec). A València hi han un parell de dones encarregades de la traducció: habitualment la primera part de la conferència, la primera mitja hora, l'acostuma a fer una traductora estrangera, possiblement anglesa, i a partir de mitja part agafa el relleu una traductora espanyola. No entenc quin és el motiu però amb la primera traductora em costa molt seguir el fil mentre que amb la segona se'm fa molt més fluït. Crec que la primera gairebé tradueix paraula per paraula mentre que la segona fa més de frase en frase: escolta, i, un cop agafa la idea, la transmet en castellà. És un fenomen curiós!
No sé qui en té la culpa: les traductores, el programador que va decidir posar Mosley en hora de migdiada, el mateix Mosley que potser es va fer un pèl massa feixuc o potser jo mateixa que no estava gaire concentrada tot i la motivació, però la realitat és que em vaig perdre gairebé tot el contingut de la conferència sense arribar a dormir-me en cap moment... recordo imatges, recordo fragments però tinc la sensació que alguna cosa important em vaig perdre veient després les rèpliques dels conferenciants que van tenir el seu torn després...
Les diferències entre assistir a una conferència d'aquest cal·lígraf especialitzat en imatge corporativa i disseny d'envasos i veure la seva pàgina web són ben poques. Definitivament hi ha persones que no aporten més enllà de la seva pròpia feina -que en aquest cas ja és moltíssim- però això fa que les seves ponències siguin una successió de diapositives acompanyada de frases vàcues tipus "éste lo hice yo", "éste también lo hice yo"... Sense voler desmerèixer la trajectòria d'aquest professional, penso que les seves qualitats com a conferenciant són escasses. Possiblement seria més interessant construir una gran caixa de cristall on ficar-lo per veure com fa el que millor sap fer: dibuixar lletres.
... entre alguns assistents. Personalment en cap moment vaig percebre un to ofensiu respecte algunes de les consideracions d'aquest ponent, però alguns companys de Congrés, amb qui comentes que t'ha semblat la conferència, només van veure un fatxenda. Com és possible que una mateixa persona generi percepcions tan oposades?
És cert que el tipògraf va transmetre una certa desil·lusió en veure que la seva feina era utilitzada de manera poc resolutiva (en alguns moments, tot i que ell no va utilitzar aquesta paraula, podríem dir que li semblava xarona) però també és cert que el seu missatge era precisament que ell mateix estava aprenent a acceptar el fet que el disseny de tipografies comporta que terceres persones acaben utilitzant la teva creació com creuen convenient i que és impossible controlar aquest fet. No em va semblar una persona pretentiosa, sí sincera i potser desafortunat en algun dels seus comentaris (el cas del tatuatge va fer bullir la sang a algun dels assistents!).
Els que no hi van ser i no el van sentir potser podran fer una valoració més justa de la seva feina visitant Sudtipos.
