A José Ramón Penela el vaig descobrir al primer Congrés de Tipografia, fa 8 anys, en una ponència conjunta amb Dimas Garcia. Coneguts per ser els autors d'una web espanyola sobre tipografia: Unos Tipos Duros, avui un referent imprescindible . No recordo cap detall d'aquella exposició oral, a on ens van parlar de la Fundició Tipogràfica Richard Gans, però sí la recordo fluïda i simpàtica.... al final fins i tot ens van regalar un tipus als assistents, que segur que tots guardem amb mim com si fos una joia.Al segon Congrés l'any 2006, el José Ramón Penela, a partir d'ara Ramón, ens va fer partícips de les seves aventures d'explorador al districte de Hammersmith a Londres i amb el títol "Upper Mall: El callejón de los milagros" no es va conformar amb parlar-nos de la Kelmscott Press... En un temps record, va superar l'enginy d'Emmet Brown, i, sense De Lorean, vam aterrar al S. XVIII. Va ser fàcil convertir-se en un espectador més de la conferència d'Emery Walker del 15 de novembre de 1888, entusiasmar-nos tant com ho va fer un altre dels assistents -William Morris- i llegir esmorzant un té la crònica de l'éxit de la conferència al Pall Mall Gazette signada per Oscar Wilde.
L'any 2008 no vaig poder assistir al Congrés però n'estic convençuda que la seva aportació sobre Baskerville va ser una mostra més de la seva capacitat de comunicació. El títol de la ponència és ben suggerent: "El hombre que quiso dejar ciegos a sus compatriotas"!
La veritat és que aquest 2010 anava a València tenint molt clara la data i hora del seu "bolo". Penela és garantia de bona conferència. I és que és igual el que expliqui aquest home. Aquest any ens ha sorprès amb una aportació pràctica, molt concreta sobre algunes de les possibilitats d'Indesign a l'hora de treballar amb paràgrafs... Però més enllà de les possibilitats del P&J ens arriba la seva il·lusió, humor, passió i compromís.
