Ahir caminava pel carrer quan vaig veure una nena fent "la voltereta" (tombarella, tot i ser el mateix, no s'ajusta exactament a la història) ajudant-se amb una barana. Son pare i son germà caminaven, allunyant-se, i ella, a la barana, cridava mig posseïda i amb molta força: "Mirad!", "MIRAD!" "MIRAD!"... En un primer moment em vaig sentir terriblement molesta amb la tirania d'una mocosa, que, a més de perforar-me el timpà, intentava obligar, no només a la seva família a observar la seva acrobàcia, però de sobte, vaig canviar d'opinió i em vaig sentir esperançada en sentir un imperatiu tan ben utilitzat, i més, tenint en compte la curta edat de la nena... No puc imaginar-me la mateixa història però amb "Mirar!", "MIRAR!", "MIRAR!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada