Ahir vaig anar a una de les taules rodones del cicle sobre l'Educació que va inaugurar la Filmoteca de Catalunya el 19 d'abril i que ha organitzat en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, l’Escola Projecte, Drac Màgic, Cinema en Curs, Cinema escola i A Bao A Qu. Un total de 21 films i 4 taules rodones.
Sobre "El desig d’aprendre" van parlar l'Eulàlia Bosch, la Montserrat Castanys, tot i que encara no té entrada a la Viquipèdia és Premi Catalunya d'Educació l'any 2004, i el Lluc Pejó, cap de l'àrea educativa del Museu Agbar i que en buscar pel seu nom a Google el primer resultat és el seu Facebook, en una taula moderada per la Laia Colell. No tinc el costum de prendre notes i ho hauria de corregir ben aviat perquè, a més de la transmissió d'idees, sempre hi ha noms, llibres, obres i referències que s'acaben oblidant, en el cas de la ponència de l'Eulàlia, s'esvaeix el magistral resum sobre en què consisteix l'ofici de mestre a càrrec de la Montserrat Castanys (molt millor que el CAP) i no puc acabar d'entendre, perquè no puc repassar, les 12 instantànies que va generar el Lluc articulant la seva ponència entorn al "Desig d'aprendre", basades en principis científics.
El millor va arribar durant el torn de preguntes del públic quan una jove va preguntar què s'havia de fer quan tens un "profe" insuportable que imparteix una assignatura -matemàtiques- que t'agrada molt i per l'efecte "profe" l'assignatura et comença a fastiguejar. Les respostes dels ponents van ser curioses: l'Eulàlia no es va mullar, en el sentit que, havent sentit només una perspectiva és difícil saber si el realment el professor era dolent, per tant, va suggerir la possibilitat que el que per a ella era dolent per a un altre podia ser realment bo (i recordo el Ramon Ferrer a Tècniques d'Ergonomia amat i odiat a parts iguals per la seva acceleració incontrolada al parlar) . La Montserrat va cometre l'error de dictar sentència donant per bo l'únic testimoni, una llàstima quan podria haver fet una anàlisi més constructiva, tot i que no exempta de raó en el cas que la noia no s'equivoqués titllant la seva professora d'incompetent. El Lluc va proporcionar, al meu parer, la millor resposta: dividida en dos parts. La primera: si no m'equivoco, quan feia COU, va tenir un professor de Química, que els va dir que no faria classe. I llavors va descobrir la utilitat del llibre de text. La segona: va recomanar la noia que, a més d'espavilar-se amb el llibre, podia calcular la probabilitat de tenir un altre professor com aquest durant la vida.
I quan va acabar la taula rodona vam gaudir de Ser y Tener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada